Entrevista a un psicòleg evolutiu

1. Per què el joc és important pel nen entre els 2 i els 6 anys?
El joc, sense cap mena de dubte és important en qualsevol de les edats de l’ésser humà. Però entenem que en aquestes primeres edats el joc ajuda el nen a construir la base de qualsevol pensament en el nen. El joc està influenciant en tots els aspectes creatius, tot el que seria les creació d’imatges mentals que constituiran el seu pensament a la curta i a la llarga. El mateix temps el joc desenvolupa el llenguatge ja que és un element comunicatiu i construirà un pensament ordenat que el porti a les relacions amb l’exterior, que constituiran una vida social que permetrà una bona comunicació, per tant un bon llenguatge.
2. Quina influència té el joc en l’aspecte cognitiu?
Realment, desenvolupar el pensament. El nen quan està jugant està realitzant accions o que copia de l’exterior i que realitza novament o desenvolupa un pensament més creatiu o imaginatiu que farà que el nen desenvolupi facetes creatives imaginant móns i situacions mentre juga i per una altre banda estarà fent hipòtesis sobre el que ell creu que està passant al seu voltant i que podrà generalitzar-ho a altres situacions. Per tant el joc és indispensable en la vida de qualsevol nen. Un nen que juga és un nen que construeix el seu futur i el seu pensament.
3. Quina influència té el joc en l’aspecte social?
En un nen petit, el joc d’entrada és molt egocèntric i desenvolupa totes les capacitats que el fan estar molt actiu en el que té a veure amb el seu pensament i imaginació, però d’altre banda el joc posa’t en una situació de convivència també és molt important. Permet “l’estira i afluixa”, els pactes implícits o explícits entre els pares i el nen, que un nen tingui que jugar amb les situacions externes a ell i els seus desitjos més immediats i aprendre a pactar amb l’interlocutor. És un element social indispensable.
4. Quina influència té el joc en l’aspecte emotiu?
A través del joc el nen expressa situacions molt personals. El joc s’utilitza molt en psicoanàlisi com una eina terapèutica important ja que en el joc el nen reflexa les seves situacions internes, reflexa com ell es relaciona amb l’entorn i projecta les seves emocions i carències, projecta allò que ha après dels seus models.
5. Avui en dia, les teories de Jean Piaget segueixen sent vigents?Sí, evidentment. Des de la psicologia s’entén que Piaget és un gran personatge que va construir una base teòrica molt important i gràcies a això, al darrere d’ell altres han construït i ampliat allò que ell va començar. Tota la psicologia cognitiva es basarà d’entrada en Piaget ja que ha estat la base que ens ha fet entendre com el nen pensa i com va construint el seu llenguatge intern i extern.
6. El lloc on viu cada nen té alguna influència en el desenvolupament cognitiu?
Per descomptat que sí, les condicions socials i les que estimulin el pensament i el llenguatge en el nen donaren un tipus de resposta que una altre societat més pobre d’estímuls obtindrà unes de molt diferents. Però això no vol dir que els estímuls de la nostra societat siguin millors que les d’altres, el que vull dir és que la societat que estimula als nens culturalment, emocionalment i socialment donarà un tipus de característiques en un nen, mentre que aquella que sigui pobre en estímuls rebrà resultats completament diferents.
7. El joc pot servir de teràpia?
Sí, sobretot en Psicoanàlisi. Pot ser una teràpia “llegida” pel terapeuta. I per una altra banda el joc pot ser molt terapèutic, perquè tingui o no observador, el joc pot ajudar al nen a tranquil•litzar-lo, ja que jugant el nen exterioritza totes aquelles sensacions o situacions que han tingut algun efecte sobre ell, positiu o negatiu, i a emetre un tipus de missatge, a construir un pensament.
8. Quina funció té el joc en la vida d’un nen? Quina és la seva opinió sobre que “El treball sense el joc fa nens tristos”?
Té una funció importantíssima. Estic d’acord amb Piaget, el nen que no juga té molt poca vitalitat interna. És important a qualsevol edat de la vida, ja que qui no és capaç de desenvolupar aquesta faceta una mica infantil, que ens permet jugar amb la vida i jugar amb els elements que la vida ens dóna, doncs és una vida empobrida, trista. El joc porta alegria a part de tot el que ajuda en el desenvolupament cognitiu del nen.
9. En l’actualitat, s’abusa dels jocs?
De segons quin tipus de jocs potser si que se’n abusa, com per exemple els jocs d’ordinador, “la maquineta”, etc. Que aquests jocs poden tenir la seva vesant positiva? I tant, segurament. Poden ajudar també al desenvolupament de la imaginació, creació i llenguatge. Però d’altre banda, és veritat que dóna unes imatges molt prefixades. El bonic del joc és que el nen pugui construir les seves imatges mentals. L’aspecte negatiu d’aquests jocs segons la meva opinió és que tenen la vessant “d’adormidera”, de posar el nen en una situació que no molesti socialment, que estigui eternament entretingut, que estigui després d’una situació de més compromís familiar. Perquè està ell i el seu joc, apart de tot el que seria comunicació, interacció i vida familiar.
10. Quins tipus de jocs hi ha? Quins són els més importants?
Moltíssims, però els jocs que reprodueixen la vida són dels més importants, aquells que fan ús dels elements quotidians de la vida del nen, ja que construeixen o reconstrueixen el seu fer de cada dia i posen els rols de les persones en el seu lloc, fan entendre al nen quins són els rols de cadascú dels que l’envolten. També ho són tots aquells jocs que recauen sobre el pensament lògic, com per exemple el joc de dames, d’escacs, el parxís, etc, que ajuden a desenvolupar un pensament més lògic i racional.
11. Els videojocs entrarien en el tipus de jocs que ajuden el desenvolupament cognitiu del nen?
Sí, entenc que si, però tot i així, parcialment. Gràcies a aquests jocs els nens segurament desenvoluparen unes facetes del pensament, que el fan desenvolupar estratègies, recursos, formes d’escaquejar-se i d’entendre que un pot ser més trampós que un altre o que pot aconseguir el fi proposat a partir d’establir estratègies. Però d’altre banda perden el que seria l’aspecte més fantasiós o creatiu perquè per molt que promoguin fantasia, és una fantasia molt feta i establerta.
12. Què n’opina sobre la pràctica de deixar de jugar els nens només a canvi d’alguna cosa, per tant com si el jugar fos un premi?
Crec que d’entrada està bé que els pares estableixin pactes amb els nens, però fins a cert límit perquè els nens tenen unes obligacions que han de complir i han de créixer en la responsabilitat de les seves obligacions.
Per tant, “nen si fas allò tindràs això, un joc” em sembla un absurd, el joc és bonic per si mateix i és molt important en la vida d’un nen però tot i així el nen ha de saber que ha de complir amb les seves obligacions. Una altre cosa és que davant de nens que tinguin certes dificultats el reforç positiu que nosaltres puguem aplicar estigui relacionat amb algun tipus de joc. Però llavors tinguem-ho molt clar, són coses diferents.
13. Com enfoquen el joc i la seva influència cadascun d’aquests corrents: Psicoanàlisi, Psicologia cognitiva, Psicologia conductual, Psicologia sistèmica i Psicologia humanista?
La Psicoanàlisi en nens ha fet servir sempre el joc i a través del joc la paraula i a través de la paraula la projecció, aquests seran els elements importants que després s’han de saber desxifrar, podent-l’hi així retornar els elements que ell projecta a través del joc i tornar a les seves emocions que és el que sobretot interessa en el Psicoanàlisi.
La psicologia cognitiva el joc ajuda a desenvolupar el pensament del nen però en aquest cas utilitzarà un altre tipus de joc, un de més lògic, més matemàtic. Encara que el joc de la vida i la societat també l’ajuden a veure quines són les lleis que mouen la naturalesa i les accions humanes.
En la conductual el joc modifica la conducta, llavors el reforç positiu a lo millor pot ser la utilització d’un joc. Però tinguem clar que el que estem fent és modificar la conducta, qeu estarem donant premi o càstig.
Des de la sistèmica entendrem el conjunt social i la vida familiar, i a lo millor podrem proposar a aquella família la utilització del joc millori les relacions familiars. Ja que el joc pot ser un element aglutinador de les persones que constitueixen una família.
Des de la humanista estarem buscant les relacions humanes que s’estableixen entre les persones i a lo millor el joc pot ser un transmissor de bones relacions amb les persones, com ho poden ser també els contes.