Biografia Jean Piaget

Va néixer el 9 de agost de 1896 a Neuchâtel, Suïssa. Va publicar el seu primer treball científic als deu anys: una nota d’una pàgina sobre un pardal parcialment albí que havia observat en un parc públic. Va ser assistent voluntari del laboratori del director del museu d’història natural de la localitat, un especialista en l’estudi de les petxines. Durant els següents anys, fins el 1930, va publicar a prop de 25 articles sobre les petxines. Degut a les seves publicacions se li va oferir el càrrec d’encarregat de la col•lecció de les petxines del Museu de Ginebra. Va continuar amb la seva educació a la Universitat de Neuchâtel, on es va llicenciar el 1915 i després es va doctorar en ciències naturals el 1918. Piaget va fer àmplies lectures sobre filosofia, religió, biologia, sociologia i psicologia. La lectura de Bergson va inculcar en ell la idea de què la biologia podia relacionar-se amb el problema del coneixement, i va descobrir que la psicologia evolutiva serviria de mediadora entre aquests dos assumptes, que donaria com a resultat una sèrie d’obres sobre el coneixement genètic (epistemologia genètica).Mentre estudiava a Sorbona li van oferir l’oportunitat de treballar en el laboratori que dirigia Binet. El doctor Simon va suggerir que Piaget podia estandarditzar els tests de raonament de Burt amb nens. Amb aquest projecte cada cop se sentia més fascinat pels processos mitjançant els quals els nens arribaven a les seves respostes, sobretot a les incorrectes, per això va utilitzar el “mètode clínic” que més tard es faria característic del seu treball. Va publicar els resultats dels primers experiments psicològics en una sèrie de quatre articles, un dels quals va ser acceptat per la seva publicació pel director dels Arxius de Psicologia de Ginebra, Claparède.
Claparède, impressionat pel treball de Piaget, li va oferir el càrrec de director del Institut J.J. Rousseau a Ginebra. Piaget va acceptar el càrrec el 1921 i poc després va iniciar una sèrie d’estudis sobre els nens que li donarien fama mundial. Els estudis de Piaget sobre el llenguatge del nen, el raonament causal, les “teories” sobre els fenòmens quotidians, etc... van ser executats en el període de 1921 a 1925 i estan descrits en els seus primers cinc llibres i en una sèrie d’articles. Només a través de l’estudi sobre nens d’edat escolar, Piaget va ser conscient de la necessitat de distingir la lògica a l’acció, la lògica aplicada al donat concretament i la lògica aplicada als enunciat purament simbòlics, verbals. Del segon defecte Piaget n’era totalment conscient però no va poder solucionar-lo fins un temps després. El 1923 Piaget va ser escollit per ocupar un càrrec a la Universitat de Neuchâtel i fins 1929 va repartir les seves activitats entre Neuchâtel i Ginebra. També estava molt ocupat amb els seus treballs d’investigació, el primer dels quals estava compost per dues línies d’investigació. En primer lloc, va fer algun treball preliminar respecte de les reaccions del nen en front els canvis en la forma de substàncies com el fang, transformacions que no produeixen canvis en el pes ni en el volum. Però el més important entre els nous descobriments de la investigació de Piaget està representat per un sèrie d’estudis del desenvolupament intel•lectual a la infància. Aquestes investigacions del desenvolupament infantil no només van proporcionar a Piaget les dades necessàries sobre els fonaments del desenvolupament cognitiu, sinó que també van aclarir la seva concepció de problemes com la naturalesa específica de la adaptació cognitiva i la relació entre l’organització en el període sensoriomotriu inicial i els períodes següents del pensament simbòlic. Una altra important realització, va ser la represa dels seus estudis preliminars sobre els conceptes de número i quantitat. Fragments d’aquest treball van ser descrits en articles entre 1935 i 1940. El 1941 es va presentar una exposició més complerta en dos llibres. Aquests van ser importants per dues raons; constituïen una reorientació sistemàtica de la atenció cap a les construccions intel•lectuals que es desenvolupen a principis i mitjans de la infantesa.Aquests estudis van ser importants perquè van proporcionar la comprensió de les propietats estructurals del pensament. El primer model estructural va ser l’agrupament. Un agrupament és una estructura lògica-algebraica híbrida, que posseeix les propietats dels grups matemàtics que Piaget utilitza per descriure l’estructura cognitiva del nen de set a onze anys. El 1942 va publicar una descripció sistemàtica i detallada dels vuit agrupaments que les operacions concretes formen. El 1949 va seguir un tractament més rigorós dels mateixos agrupaments, juntament amb una consideració de les estructures que suposen les setze operacions binaries “interposicionals”. Per últim, el 1952 Piaget va escriure un llibre encara més difícil sobre l’estructura de les operacions ternàries interposicionals. Aquesta orientació cap als models lògic-algebraics té una gran importància per la forma i el contingut dels escrits de Piaget als últims vint anys.
Entre la seva àmplia obra, destaquen: “El pensament i llenguatge del nen” (1926), “El naixement de la intel•ligència en el nen” (1954), “Sis estudis de psicologia” (1964) i “Psicologia i pedagogia” (1970).
Jean Piaget va morir al 1980.